Garcilaso de la Vega
Garcilaso de la Vega (Toledo, 1501/1503? - Niça, 14 d'octubre de 1536)[1] fou un escriptor i militar espanyol, considerat un dels poetes més importants en llengua castellana. Demostrà una clara influència de Petrarca i va ser un dels artífexs de la popularització del sonet a Espanya durant el Segle d'Or.
Vida de Garcilaso de la Vega
Garcilaso de la Vega era descendent, per part de pare, d'Íñigo López de Mendoza, Marquès de Santillana i, per part de mare, de Fernán Pérez de Guzmán. Va néixer a Toledo entre l'any 1501 i el 1503.[2] Va quedar orfe de pare i es va educar a la cort, on va conèixer el 1519 el seu gran amic, el cavaller català Joan Boscà, el "Nemoroso" dels seus versos. Segurament a aquesta amistat devia Garcilaso la seva estima per la lírica d'Ausiàs March, que va deixar alguna influència en la seva obra.Garcilaso va entrar a servir el 1520 a Carles I de Castella en qualitat de membre continu de la guàrdia règia. Va aprendre grec, llatí, italià, francès, música i esgrima. Va tenir uns amors amb una dama comunera de Toledo, de la qual va tenir un fill, que va recòneixer pòstumament. En els següents anys va lluitar en la revolta de les Comunitats de Castella i va ser ferit en l'acció d'Olías del Rey; també va participar en el setge a la seva ciutat natal (1552), on la dona del comuner de Toledo Juan de Padilla s'havia fet fort. A finals de 1552 es va embarcar acompanyat de Joan Boscà i Pedro de Toledo, futur virrei de Nàpols, en una expedició de socors que va voler evitar la caiguda de Rodes en poder dels turcs però no va poder. De nou, Garcilaso va resultar ferit, aquest cop de gravetat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario