Tirant lo Blanc de Joanot Martorell
1. Cerca informació sobre Joanot Martorell. Explica la seva vida i conta aquell aspecte que trobis més particulars. Època a la qual pertanyia? Característiques?
2. Comenta la seva gran obra Tirant lo blanc. Penja al teu blog tota la informació que trobis, en fas un resum i copia'n un fragment. Explica les característiques de l'època medieval en aquest fragment i el contingut.
Joanot Martorell (Gandia, aprox 1413 - València, 1468) fou un escriptor medieval valencià en llengua valenciana, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seva obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.
Vida
La seva naixença se situa entre el 1413 i el 1415 a la ciutat de València segons l'historiador Jaume Chiner, en el si del llinatge dels Martorell, una família de la mitjana noblesa originària de Gandia, però establerta a València des de 1400. El seu avi va ser conseller reial i el seu pare, cambrer del rei Martí l'Humà.
De Joanot Martorell, que era cunyat d'Ausiàs March, es coneixen força elements biogràfics que ens el mostren com un cavaller vigorós de vida agitada.
Féu llargues estades a Anglaterra, Portugal i Itàlia com a conseqüència de diverses lluites cavalleresques a les quals era aficionat.
Joanot Martorell era un cavaller vigorós i un molt bon escriptor. Va néixer el segle XV a València, exactament a Gandia. Gandia també acollí Ausiàs March i Joan Roís de Corella. El 1433 Martorell surt per primera vegada documentat en una lletra de batalla. Joanot Martorell provocava molts enfrontaments. N'hi ha quatre de molt famosos.
L'any 1437 contra Joan de Monpalau. El seu cosí, era una qüestió d'honor, ja que aquest havia promès el seu casament amb la seva germana Damiata i no el va complir. En aquest enfrontament, Joanot Martorell va fer que el rei d'Anglaterra fes de jutge, finalment, s'arreglà quan Joan de Montpalau va pagar una quantitat considerable de diners a Damiata.[1] El conjunt d'aquestes lletres de batalla han estat publicades, en una versió modernitzada per Joan-Lluís Lluís, per l'editorial Barcino.
L'any 1442 contra Jaume Ripoll.[3]
L'any 1442 contra Felip Boil, a causa d'un testimoni gràfic.
Des de l'any 1442 fins al 1450 contra Gonzalo de Híjar.
RESUM:
El Tirant és precedit d'una molt poc original dedicatòria (ja que en gran part és còpia literal de la que don Enrique de Villena posà a l'encapçalament de Los dotze treballs d'Hèrcules), adreçada a l'infant don Ferrando de Portugal, fill del rei Duarte i d'Elionor d'Aragó, el qual residí a Barcelona el 1464 i el 1465. Martorell afirma que primerament traduí el seu llibre de l'anglès al portuguès i posteriorment del portuguès a llengua "vulgar valenciana", en la qual cosa evidentment només hi ha una ombra de veritat, que afecta els seus primers 97 capítols (la novel·la n'ateny 487), quan refon el Guillem de Varoic i conta fets esdevinguts a Anglaterra. S'hi narra que el jove bretó Tirant lo Blanc de Roca Salada, acompanyat d'alguns gentilshomes, marxa a Anglaterra a fi d'assistir a unes solemnes festes que han de celebrar-se amb motiu d'unes noces reials. A Londres és adobat a cavaller i esdevé famós per les seves constants victòries sobre d'altres cavallers, entre els quals Tomàs de Muntalbà, germà del fanfarró Kirieleison de Muntalbà (en els quals potser hi ha una burla d'aquell comanador de Muntalbà, enemic de Martorell), i és proclamat el millor dels cavallers que han intervingut a les festes. En aquests capítols l'ambient anglès és reproduït amb fidelitat i detallisme, fins en noms geogràfics i personals, i hi dóna, per primer cop, la coneguda llegenda de la fundació de l'orde de la Garter, o Jarretière. Cal advertir que, en franca contradicció amb les novel·les d'aventures cavalleresques normals, l'heroi del Tirant respon a una mesura humana: és fort i valent, però mai no lluita contra més d'un adversari, i, si sempre venç, això és degut, com vol remarcar Martorell, al fet que posseeix la virtut de retenir millor l'alè que no pas els altres, la qual cosa és una explicació fisiològica a fi de fugir de la inversemblança i l'exageració.
No hay comentarios:
Publicar un comentario