1. Aquí teniu un poema preciós del cantautor Lluis Llach. Cerca informació sobre el mateix, penja imatges d'ell i per introduir el poema i llavors: A. Fes un resum del poema i explica'l cada quatre versos.
 
 Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948) és un músic, cantautor i escriptor català. Va ser l'últim component del grup dels Setze Jutges^[1] i se'l considera un dels capdavanters del fenomen de la Nova Cançó.^[1] Ha estat un referent no solament musical, sinó també intel·lectual de tres generacions.






                       

CAL QUE NEIXIN FLORS A CADA INSTANT
Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.
No esperem el blat
sense haver sembrat,
no esperem que l'arbre doni fruits sense podar-lo,
l'hem de treballar,
l'hem d'anar regant,
encara que l'osada ens faci mal.
No somniem passats
que el vent s'ha emportat.
Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.
Cal que neixin flors a cada instant.
Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.
Enterrem la nit,
enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.
Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant.

                         
                                                                     
 B. En quina persona està escrit, en primera o en tercera? Aquest fet fa que el poema sigui més subjectiu o més objectiu?
en tercera .un subjecte

                                                                     C. Quin és el tema del poema?
amor
                                                                     D. Analitza'l formalment com tu ja saps.
consonante
                                                                     E. Opinió personal.

m 'agradat
                                                          

Jo hi sóc només si tu vols ser-hi,

no tinc altra veritat,

ni enganys ni cap gran misteri,

si tu hi vas, també hi vaig.

No tinc país

sense tu,

tampoc tinc demà...

així doncs per sempre

mantinc el repte,

només si hi vas jo hi vaig.

Jo hi sóc si també vols ser-hi

tan sols per fer un camí junts,

pel goig de seguir petjades

que ens han dut molt lluny.

Pel plaer d'un demà que engresqui

perquè ens hi trobem a gust

refent l'art de viure

poder conviure

el somni d'un món més just.

Lluis Llach