Les figures retòriques
Cerca informació sobre les figures retòriques següents: metàfora, comparació, personificació, al·literació, apòstrofe i encavallament. Posa un exemple de cada un en poemes. També explica què són.
Metàfora
Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una determinada analogia.
Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una determinada analogia.
Un trau sinuós, obert al mig d’aquest tapís obscur, | El "trau sinuós" es refereix a la lluna en quart creixent i el "tapís obscur" representa la nit. CEL D'ESTIU ("Quart creixent") |
Comparació
Establiment d’una relació d’analogia o semblança (de forma, de funció, de mida, de color) entre l’objecte real de què es parla i un objecte imaginat per l’autor.
Establiment d’una relació d’analogia o semblança (de forma, de funció, de mida, de color) entre l’objecte real de què es parla i un objecte imaginat per l’autor.
La pell del mar, de mocadors farcida, sembla guarnir-se per al nostre comiat. | El segon vers conté una comparació evident. Noteu que el primer conté una metàfora: "de mocadors farcida" fa referència a les crestes blanques de les onades. ORATGES ("Gregal") |
Personificació: atribució de qualitats humanes a éssers inanimats.
Aigua riallera de dintre els bassals / quan el sol et crida tu hi vas amb un salt
Al·literació
Repetició volguda d’uns mateixos sons al llarg d’uns versos.
Repetició volguda d’uns mateixos sons al llarg d’uns versos.
Xoca l’embruix de clenxes arrauxades amb un esqueix de xarpelleres fluixes. S’eixamplen les eixides enxubades, s’aixequen eixams de moixes bruixes. | Repetició del so palatal sord ABECEDARI ("X") |
.Encavalcament:
Quan un vers fa la pausa (coma) al vers següent. Hi ha un desiquilibri entre la unitat métrica i la sintàctica.
Ex:
No és gran cosa, però m’assereno
amb tendresa
quan et veig.
Apóstrofe
Definición:
Es una figura literaria retórica que consiste en invocar con vehemencia palabras y siempre en segunda persona tanto a seres animados como inanimados. Es muy usado en poesía y también en poesía mística o religiosa. Por tanto, también se la considera e incluye en el grupo de las figuras literarias patéticas.
Ejemplo:
1. - ¡Oh noche que guiaste!; ¡oh noche amable más que el alborada!; ¡oh noche que juntaste Amado con amada, amada en el Amado transformada! "Noche oscura" de San Juan de la cruz.
No hay comentarios:
Publicar un comentario