La acentuación

La acentuación

1. Fes una entrada lliure (elaborada per tu mateix)

 

 

2. Escriu les normes d'accentuació i posa exemples en castellà

Segons on estigui situada la síl·laba tònica, podem distingir tres classes de paraules: agudes, planes i esdrúixoles.

• Les paraules agudes tenen tònica l'última síl·laba. Exemples:

ci ca triz, ra dia dor, ...

• Les paraules planes tenen tònica la penúltima síl·laba. Exemples:

a ma ble, pe lo ta, ...

• Les paraules esdrúixoles tenen tònica l'antepenúltima síl·laba. Exemples:

ár bi tro, dis cí pu los, ..

Regles generals d'accentuació de les paraules agudes

Les paraules agudes porten accent quan acaben en a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, an, en, in, on, un, excepte si es tracten de paraules monosíl·labes. Exemples:
jabón, anís,... o monosíl·labs tren, gas, can, ...

Regles generals d'accentuació de les paraules planes

Les paraules planes porten accent quan acaben en qualsevol consonant que no sigui -n o -s. Exemples: carácter, trébol, mármol, ... També porta accent algunes paraula plana que acaba en consonant seguida de -s. Exemples: accésits, bíceps, fórceps, ...

Regles generals d'accentuació de les paraules esdrúixoles

Les paraules esdrúixoles sempre porten accent. Exemples: película, matemáticas, vírgenes, ...

Accentuació de diftongs i triftongs

Els diftongs i triftongs segueixen les mateixes regles generals d'accentuació de les paraules agudes, planes i esdrúixoles. Exemples:
Paraules agudes: comunicación, acariciáis, ...
Paraules planes: huésped, káiser, ...
Paraules esdrúixoles: farmacéutico, acuífero, ...

 

 

 

  3. Explica l'accent diacrític en castellà i posa exemples.

 

Hi ha paraules accentuades que no compleixen les regles d’accentuació. Es tracta de paraules que tenen un accent per a diferenciar-les d’altres paraules amb les quals es podrien confondre. Aquest tipus d’accent es diu diacrític, i eltrobem sobretot en mots monosíl·labs, però no únicament. L’accent es manté en plural si la possible confusió continua existint.

 

!No trasllades al valencià els accents diacrítics del castellà ni viceversa. Recorda que, per poder utilitzar un accent diacrític, han d’haver, com a mínim, dues paraules homònimes per diferenciar.

 

CASTELLÀ	VALENCIÀ
Mi casa	Ma casa
Me lo dijo a mí	M’ho va dir a mi
Se viste solo	Es vist sol
Es muy listo	És molt llest

!Tampoc no t’has d’inventar accents diacrítics innecessaris.

 

Vull una barra de pà* / Té un tò* de veu molt agut