Textos argumentatius

Textos argumentatius

.

        1. Cerca un text argumentatiu i el penges al teu blog. El divideixes en introducció, argumentació i conclusió. Acompanya'l d'una imatge adient.

Els infractors hauran d’anar a la biblioteca municipal, llegir un llibre i, després, omplir un qüestionari anotant-hi les dades del llibre, explicant l’argument i jutjant l’encert del final (no es preveu, doncs, que es puguin llegir llibres que no novel·les…). Les preguntes s’amunteguen. Qui jutjarà si el treball del condemnat és correcte? […] I què passarà amb els qui suspenguin l’examen de lectura?
Diu el cap de la policia local que amb les multes no han aconseguit que disminueixin les infraccions dels motoristes joves i que amb la lectura d’un llibre espera aconseguir-ho. La conclusió sembla clara: obligar a llegir es considera una sanció més dura i més temible que haver de pagar quinze mil pessetes. “Mira, tio, jo ja no em salto els vermells, em farien llegir un llibre, t’ho imagines?” Evidència absoluta: la lectura és un càstig.






        2. Escriu els arguments que defensa l'autor del text anterior.
              
            També diu el policia que “així guanyarem addictes a la lectura”. Home… N’està segur? […] Dubto bastant, ho confesso, de l’efecte exemplar de la lectura en general, i d’aquesta en particular. Paga o llegeix és un eslògan que, en el fons, presenta la lectura com una multa. Els pares dels infractors, doncs, no cal que llegeixin. Els policies municipals, tampoc. Ni, naturalment, cap ciutadà com cal, pagador d’impostos i arbitris. La lectura és pròpia dels insolvents.